Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

jueves, 24 de mayo de 2012

CRÒNICA DE CANNES by Aru

Dijous. 8 del matí. Estem sortint de Cannes. Fa un dia preciós. No hi ha ni un núvol, i fa caloreta. M´he posat una samarreta d color negra, de mitja màniga, i ja veig que passaré calor. Bueno, a la primera parada els hi faré obrir el maleter rollo domingueros, i treuré una samarreta de màniga curta.


M´agrada aquesta calma que hi ha al matí, tan d´hora. Quan fa bon temps eh, això sí. Que aixecar-se aviat a l´hivern… em fa deprimir. Quan encara és fosc, i se´t gelen els dits, i el nas…

Quan estàvem de gira de teatre, i teniem bolos a les 8… Ens aixecavem a les 6 i pico, a vegades eh, no sempre , i ens abrigavem força, sobretot quan estavem a Madrid, els guants, el gorro, la bufanda, les botes… arribavem a la furgo…i treiem el gel dels vidres, i entravem… i estaba tan freda!!... trigava una estona a escalfar-se. I era fosc. I durant una estona anavem callats, mirant les llums dels carrers encara enceses.

En canvi a l´estiu… recordo quan obriem el xiringuito de Garraf…. I no hi havia ningú a la platja. I l´escalfor encara suportable et tocava la cara, suau. I tancaves els ulls… i era com… mmmm…gràcies. Que bé. I muntaves les coses… però treballar, llavors… no semblava una paraula tan dura.

O aquest estiu passat, a la platja de Pals. Quan arrivaba… i posava els peus a l´aigua. I estava tan freda. I em quedava allà una bona estona fins que els peus ja no tenien fred, i anava entrant… molt poc a poc… i encara no hi havia ningú a l´aigua… i pensava… quin luxe! Quina passada poder disfrutar d´això. Quina calma.

En fí, que aquí estic, al cotxe, amb el solet que entra per la finestra i no em deixa veure bé algunes lletres del teclat, pensant en aquests dies a Cannes, i en les pel.lícules que he vist, per explicar-vos les que encara no us he explicat. Per si algú m´està seguint.

Les 3 són pel.lícules de les grans. De les que es projecten al “grand theatre Lumiere”, el de les escales vermelles. On es fan les pel.lícules de la selección oficial, algunes a competició i altres no.

Dimarts a la nit vaig conseguir una entrada per la premiere de “The Angel´s share”, del Ken Loach. Així que em vaig posar ben guapeta (a les premieres de la nit s´ha d´anar amb vestit de nit, les dones, i amb esmoquin i pajarita els homes), i me´n vaig anar jo sola cap allà. Tenia por de trobar-me una típica peli de Ken Loach, que tot i ser molt bones, acostumen a ser de societat marginal, o si més no… tristes, decadents, grises…no? Bé, doncs aquesta no. Vaig disfrutar moltíssim. És una historia original i plena d´esperança. Rius, t´emociones… em va encantar. I ademés, al final, quan ell es va aixecar, i els 4 joves protas tb…tothom va aplaudir moltíssim. Durant molta estona. I va ser molt guai estar allà.

Ahir vam veure dues pelis. La primera era “Holy Motors” de Leos Carax: Buffff… per on començo? Jo no he vist cap peli anterior d´ell. Aquesta en concret és…rara. És una paranoia. Molt surrealista. Una historia sobre un home que fa diferents papers a la vida. Que té diferents vides. Una crítica, crec, a la societat actual, a la recerca d´un mateix… una… pfff…de debò que no sé ni com explicar-ho. Als que els hi agradin les pelis sense un fil conductor típic, les pelis abstractes i metafòriques… pot ser que us agradi molt.

L´altra peli que vam veure ahir, aquesta fora de competició, és “ Io e Te” de Bernardo Bertolucci. Una llegenda del cine italià. A la projecció hi era el mateix Bertolucci, amb tot l´equip de la pel.lícula, i els dos nois protagonistes. És emocionant perquè tothom aplaudeix molt, i els hi veus les cares d´emoció, i com donen les gràcies… i tot el públic va ben vestit… és bonic. I la peli… doncs em va agradar molt. És una historia senzilla, però molt humana, molt maca. I molt ben feta. Amb una fotografía molt currada, i els detalls molt ben escollits. La llum… la música… Un gust de peli.

1 comentario:

  1. Quin luxe floreta.... Demà acabo els exàmens així que aquest mes de junt, busquem un raconet a les nostres agendes i quedem a un terrasseta on ens doni el sol i em puguis explicar tot el que has vist a Cannes. Muaks!!!

    ResponderEliminar