Una senyora asseguda al terra, a l'entrada del super : "guapa...por favor...." i mou el got amb 4 monedes que porta a la mà.
Faig que no amb el cap, amb un mig somriure que diu "ho sento, no puc"
Se'ls pot contestar, no cal ignorar-los com si no els sentíssim. No cal girar la cara, pots fer que no, pots dir
Bon dia, si et diuen
bon dia.
Al forn una dona passa entre els altres fent-se lloc, com si fóssim mobles, apartant amb el braç...amb el cul...
A l' autobús un tiu es para davant meu, mirant la bossa que tinc sobre el seient del costat. Em mira. Mira la bossa. Aixeco el cap (ja que estic llegint UN LLIBRE . Ja posaré una foto pels que penseu que és un aparell electrònic; No ho és.) Miro al tiu...i faig cara de..."Què et passa????" . trec la bossa i el tiu mut seu.
Hem perdut la capacitat de comunicar-nos o què cony passa????
Parlin, siguin educats, saludin, demanin les coses siusplau i gràcies...que no els hi van ensenyar res de petits, senyors???????????????????
I ja que he mencionat el llibre que m'estic llegint, us copio un paràgraf que m'ha agradat especialment.
"Y entonces, sin más, se marchó. Pensé: Tiene diecinueve años, así son las cosas. Por lo menos sabe que Michael Curtiz rodó dos finales para
Casablanca por si uno no salía bien. Eso tiene que servirle de ayuda en el mundo. No se puede decir que haya enviado a mi hijo indefenso."
