Traieu els plats bonics... BY LAIA

Avui venia cap a Ocata, en el tren, i he vist com despuntava el sol per darrera el mar. Hi havia una barqueta, allà molt lluny, que s'apropava a la costa. He pensat que seria un pescador que havia sortit segurament de matinada, que aniria molt abrigat, tindria cara de salut i una pila de peixos ben grossos per vendre a la llotja. M'he imaginat que aniria sol però que estaria feliç. El mar estava pla i molt tranquil. Dóna pau el mar de bon matí... la calma que per fi anuncia que el pitjor ja ha passat i que l'any que s'acosta serà millor. Ha de ser brutal el 2015, ho ha de ser i jo ho faré tot per col·laborar-hi.
La esperanza se asomaba anaranjada y en forma de sol.
Termina el año. Se acaba. Y hoy empezamos a despedirlo con mi amigo Joaquín. Esta noche cantaremos alto y con ganas y con mucha emoción, que el 2014 nos lo ha puesto difícil el muy cabrón, pero nos sobran los motivos para sonreir, mirar hacia delante con optimismo y valorar todo lo que tenemos, en lugar de acordarnos tanto, siempre, de lo que nos falta. Que tenemos un techo con libros y besos... entre otras muchas cosas.

Más de 100 mentiras

Vull desitjar-vos a tots molt Bon Nadal, que encara que hi hagi gent que sigui molt progre i molt hippy, grunge o no sé què, ... i que es recreï criticant aquesta època (tan consumista, OH MY GOD, que el consumista no és el Nadal sinó nosaltres, però no hi entraré), doncs a mi m'encanta i no sé perquè hi hem de buscar res dolent. Jo l'única pena que li trobo és que, com qualsevol altre dia, enyorarem els que no hi són i normalment se n'alegraven tant, de que arribéssin aquestes festes, i es posaven una rebequeta vermella molt suau, per celebrar-les.

Bon Nadal i gràcies pel 2014 (encara que ja se'n pot anar a prendre pel sac), gràcies per fer-me'l més fàcil.
Iaia t'enyoraré però intentaré fer-ho com ho faries tu i treure els plats més bonics dels armaris i donar als que estimo tot el que tinc, que com tu deies "tot fos tan fàcil".

Poseu-vos ben guapos, brindeu i balleu!

DIA 1 by Aru

Acabo d'obrir la primera finestreta del calendari d'Advent, que em va regalar ahir la mami. M'ha sortit la cara de la rana Gustavo. Que guai. M'encanta.
El calendari, el normal vull dir, també em diu que és 1 de desembre, i que "Observa el llarg camí que has recorregut avui". Bé , de moment no he fet gaire cosa, treballar a l'ordenador, però...qui sap quan acabi el dia.
Obro la safata d'entrada del hotmail i un mail em recorda, també, que és 1 de desembre. (però... si fa res estavem a la piscina del pati, penso). Obro el mail, que em demana que firmi una petició, i la  firmo. És perquè concedeixin una vivenda de protecció oficial a una pobre familia, una dona i el seu marit, 5 fills i una néta que han de sobreviure amb menys de 400 euros al mes, i que evidentment ja no poden pagar el pis on estan. Crec que els hi haurien de consedir, ni que fos per vergonya, per cubrir-se les espatlles, aquests polítics que tenen sous desproporcionats, i cases, i targes de crèdit que paguem tots. Però el que em fa reflexionar no és això, que és molt obvi, dic jo, el que em sorpren és que una familia tan humil tingui una néta, d'una de les filles de 20 anys, que viu amb ells!! PERDONIN, QUE NO EDUQUEN ALS SEUS FILLS???? Nena...si tens 19 anys, i vius amb els teus pares, i no treballes, i viviu amb una pensió,,,QUÈ FAS QUEDANT-TE EMBARASSADA????
En fí...només volia fer aquesta petita reflexió en veu alta, que em fa pensar en la importància de l'educació, en el poder que té, o que podria tenir.

"Educació és allò que queda quan s'oblida el que vam aprendre a l'escola"  Albert Einstein

"Eduqueu als nens... i no haureu de castigar als homes"  Pitàgoras

"L' Educació és l'arma més poderosa que es pot emprar per a canviar el món"   Nelson Mandela